.

NOTÍCIES

.

"Un dia qualsevol a la tutelar", per Elisabet Pàrraga Sala

Durant la meva etapa de pràctiques com a estudiant de la UOC vaig anar a conèixer la feina que fa la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella, una entitat sense ànim de lucre impulsada per AMPANS. Vaig conèixer alguns membres de l’ equip -gairebé totes dones-, i em va semblar molt interessant acompanyar-les durant un dia en la seva feina.

“La Tutelar”, que és el nom com l’han batejada internament, s’encarrega de gestionar les tuteles legals d’aquelles persones que, per raons de discapacitat intel·lectual o salut mental, tenen una incapacitat que no els permet obrar per si mateixes en termes legals. D’aquesta manera, la Tutelar exerceix de tutors legals d’aquestes persones, ja tinguin una incapacitat que comporti una tutela total sobre les seves gestions, o parcial quan només requereixen una funció de “curatela” en alguns àmbits de vida.

L’equip de la tutelar es reuneix per parlar de cada cas en particular i fer-ne un estudi de seguiment i avaluació contínua. Les persones tutelades tenen peculiaritats i necessitats diferents. Cada una de les referents gestiona de manera única i individualitzada l’atenció a cada persona, amb un contacte directe i individualitzat amb cada tutelat o tutelada.  Alhora, la Fundació Tutelar compta amb la col·laboració d’un programa concret que rep el nom de Programa d’Autonomia a la Pròpia Llar. L’Anna, educadora social, ajuda a les persones usuàries d’aquest programa de manera directe donant suport en les tasques domèstiques del dia a dia.

Trobo que fan una tasca fantàstica i apassionant per la forma com milloren la qualitat de vida i l’autonomia de cada persona; com l’ajuden i li donen suport, i amb quina estimació i afecte fan la seva feina. Segons m’expliquen, cada cas és diferent i l’actitud i les capacitats de la persona són factors importantíssims per gestionar la tutela i, per entendre-ho, m’han convidat a conèixer el cas de l’A., amb el seu permís.

L’A. CANVIA DE PIS

La J. és la referent tutelar de l’A. A la reunió de la setmana passada van comentar el seu cas i van posar en pràctica una sèrie de decisions que avui la J. li exposarà, i aprofitaran per anar a fer gestions a la companyia de telèfons i al banc.

Així doncs, acompanyo la J. a veure l’A. Quan arribem al portal, ens hem d’esperar una mica perquè ens obri i em comenta que de vegades les persones no se’n recorden o no són a casa quan els hi fan la visita. És una feina incerta, oberta a la improvisació perquè no saps mai quines tasques poden aparèixer de noves a gestionar; una visita al metge, una rentadora que s’espatlla...

Quan arribem al pis, l’A. ens convida a seure al menjador i ells dos entaulen una conversa per veure com es troba i saber si té alguna inquietud o tasca a gestionar. Sovint, les referents tutelars ajuden a fer la compra, però l’A. és autònom en aquest sentit i se sap  administrar.

L’A. fa poc que ha canviat de pis. Vivia a Navarcles i es trobava sol. Tenia el desig de viure a Manresa. La Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella li va buscar una opció per millorar la seva situació. Li van proposar de compartir pis amb l’E., que també buscava amb qui compartir pis i tenir companyia. Tots dos hi van estar d’acord, i ara comparteixen pis a Manresa.

L’A. explica que encara està en fase de canvi, adaptant-se a la convivència i a viure en un pis al nucli urbà d’una ciutat. S’està personalitzant la seva habitació. S’hi ha posat un televisor i vol ensenyar-li a la J.; la J. la mira encantada i el felicita per la feina feta i per vetllar per fer-se un espai acollidor. És en aquests moments quan captes el vincle que estableixen i els sentiments de reconeixement i agraïment.

Mentre parlen, la J.pren nota de tot el què l’A. li fa saber, i anota que la setmana que ve l’A. necessitarà anar al podòleg. També comenten el pressupost, ja que cada persona disposa  de les seves partides en funció dels seus ingressos i vetllen per un control conjunt dels seus béns. A mig matí, la J. i l’A. van a fer les gestions que toquen. La primera és a la companyia telefònica per canviar internet de domicili i després al caixer, per treure els diners que l’A. necessita pel seu dia a dia..

Tot va molt bé. Passegem tots 3 pel carrer i l’A. m’explica que li agrada viure al centre de Manresa.

Ens acomiadem al seu portal. Ell ara vol pujar cap a casa per fer-se el llit i després anirà a comprar. La J. i jo tornem a la Tutelar i comentem la visita durant el viatge. La J. em fa saber que ara quan arribi haurà de registrar tot el què hem fet i com ha anat amb l’A., per així poder-ne fer un seguiment i veure la seva evolució. M’enduc la imatge d’un home entranyable, ple de bona fe i amb ganes de valer-se per ell mateix. De la jornada de la J., m’enduc el coneixement d’una feina que desconeixia, fascinant i enriquidora.  

Elisabet Pàrraga Sala
Estudiant de Comunicació de la UOC