Es tracta de facilitar els suports necessaris a aquelles persones amb dificultats mitjançant una de les figures contemplades per la legislació vigent, adaptada a la intensitat, necessitats i circumstàncies de la persona per tal de garantir que aquesta pugui exercir els seus drets i prendre les seves pròpies decisions.

Fins ara, quan una persona requeria de suport i representació en el seu dia a dia ho posàvem en coneixement del jutjat per sol·licitar una modificació de la capacitat d’obrar, que era un procediment judicial mitjançant el qual es limitava o substituïa la capacitat d’obrar de la persona i es nomenava a un tutor o curador que era l’encarregat de representar total o parcialment a la persona. Amb la nova reforma legislativa en matèria de suports a les persones amb discapacitat passem d’aquest sistema basat en la substitució i representació a un de nou on allò fonamental és la voluntat i les preferències de la persona amb l’objectiu de respectar la seva dignitat, vetllar el compliment dels seus drets fonamentals i el respecte a la lliure voluntat.

La nova regulació no només afegeix una nova via d’accés per l’obtenció d’una mesura de suport (abans tutela/curatela), sinó que la prioritza davant de la segona i fins ara habitual via.

Parlem de la via voluntària i la via judicial. Amb anterioritat a la reforma, l’única forma d’obtenir un suport era mitjançant procediment judicial. Actualment, la llei prioritza l’establiment de mesures de suport voluntàries. Això vol dir que la pròpia persona pugui establir, ja sigui mitjançant document notarial o procediment de jurisdicció voluntària davant de jutjat, quin tipus de suport necessita i qui vol que exerceixi aquest suport.

Només per aquells casos on la persona no disposi de capacitat per sol·licitar aquestes mesures, la llei preveu el procediment judicial de provisió de suports via contenciosa, és a dir sense la voluntat de la persona. Aquest tipus de via d’accés és excepcional i sota justificació acreditada.

Preferentment, serà la pròpia persona qui s’adreçarà al jutjat o al notari per sol·licitar la mesura de suport que ella mateixa consideri. Només si la persona no pot expressar la seva voluntat o no és conscient de la necessitat de suport, algú proper al seu entorn (família, residència, professionals referents) pot adreçar-se al jutjat per notificar de la situació de vulnerabilitat d’aquesta persona i sol·licitar una mesura de suport.

Arrel la entrada en vigor de la nova reforma del Codi Civil Català en matèria de suports a les persones amb discapacitat, la tutela, curatela i pàtria potestat prorrogada/rehabilitada ja no poden ser constituïdes en relació a les persones majors d’edat; se’ls hi aplicarà doncs si procedeix el règim d’assistència. L’abast d’aquesta assistència haurà de quedar perfectament delimitat a l’escriptura pública de poder notarial o resolució judicial on s’estableixi, doncs marcarà els actes concrets on la persona requerirà del suport d’un tercer per poder garantir l’exercici de la seva capacitat jurídica.

Altres figures de suport contemplades per la llei són el defensor judicial en cas de conflictes entre la figura de suport i la persona amb discapacitat, la mesura cautelar especialment prevista per a cert tipus de situacions temporals (com tràmits patrimonials o renovacions de documentació personal, per exemple) i la guarda de fet que queda reservada per l’exercici de cura i suport per part de familiars.

Si, la llei no només contempla la opció de fer unes voluntats anticipades, sinó que ho prioritza. És important poder fer constar per escrit quines serien les nostres preferències pel que fa a mesures de suport i qui ens agradaria que ens brindés aquest acompanyament. La forma de fer-ho és mitjançant un poder preventiu, un document notarial pel qual una persona (el apoderant) designa a algú altre (apoderat) per tal que la representi i defensi els seus interessos en cas de perdre la capacitat per manifestar la seva voluntat. Parlem per tant del que abans coneixíem com el document d’autotutela.

Aquest poder preventiu pot fer constar també les preferències del apoderant pel que fa a l’exercici de les mesures de suport.

En els casos de designa notarial és la pròpia persona qui decideix la persona o entitat que li donarà suport, en els casos de designa judicial és el jutge qui, comptant amb la voluntat i preferències del propi interessat, establirà la persona (ja sigui física o jurídica) que exercirà el suport.

La llei preveu que la pròpia persona pugui sol·licitar davant de jutjat la remoció del càrrec d’assistent. En aquests casos, prèvia audiència per part del ministeri Fiscal i el propi jutge dels motius de la sol·licitud de remoció, l’autoritat judicial pot remoure del càrrec a l’assistent actual i proposar-ne un de nou tenint en compte les preferències de la persona assistida.

La Llei estableix mesures de vigilància i control. La persona o entitat que exerceix el suport ha d’informar periòdicament de la situació personal i patrimonial de la persona i demostrar una bona gestió i administració dels seus béns en un inventari presentat davant instàncies judicials i, alhora demostrar una correcta atenció personal, en un informe social.

Amb l’entrada en vigor de la nova normativa relativa a suports per l’exercici de la capacitat jurídica, s’eliminen totes aquelles mesures permanents com eren la incapacitat total o parcial. Les noves formes de suport contemplen una durada màxima de 3 anys, passats els quals caldrà revisar la mesura de suport, ja sigui a instància de la pròpia persona o del jutjat per veure si les mesures adoptades s’adapten a la situació actual de la persona. Excepcionalment, aquest termini de 3 anys podrà ser prorrogable a màxim 6.

No, ja que tal com recull la Llei les persones titulars de l’exercici de les mesures de suport ho faran de manera gratuïta, sense perjudici de que es pugui establir, bé mitjançant designa de la pròpia persona o designa judicial una retribució econòmica lligada als beneficis obtinguts pel bon exercici de la Fundació en la gestió econòmica i patrimonial.

Cal tenir en compte també que, actualment, el sistema de suport a la capacitat jurídica queda comprés a la Cartera de Serveis Socials com a servei especialitzat garantit, responent a un model privat on les entitats constituïdes sota la personalitat jurídica de Fundació són finançades íntegrament pel Departament corresponent del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Si la persona assistida té testament, es respecta completament la seva voluntat. En cas de no haver-hi testament, se seguirà l’ordre successori regulat al Codi Civil de Catalunya. En cas de no haver-hi cap familiar que pugui acreditar ser hereu/va, els béns seran gestionats per la Generalitat de Catalunya. En tot cas, els béns de la persona no passen mai a ser propietat de la persona o entitat que exerceix el suport, ni durant la mesura de suport ni després de la defunció de la persona assistida.

Com a consideració prèvia, cal tenir en compte que una Entitat de suport no disposa, per norma general, de recursos residencials, siguin habitatges o residències. Per consegüent, i en recerca sempre del major benestar de la persona, es procurarà que aquesta romangui en la seva residència habitual, podent tractar-se d'un domicili particular o recurs residencial.

Si les característiques personals no permeten continuar amb la vida autònoma al domicili, es tindrà sempre en compte, en la mesura del possible, la voluntat de la persona per la recerca del servei residencial més acurat a les seves necessitats.

Tot ingrés en un recurs residencial necessita la voluntarietat de la persona, compti o no amb una mesura de suport establerta judicialment. En cas que aquesta mostri el seu desacord, caldrà que l’Entitat demani el suport del poder judicial. Aquesta circumstància queda recollida en l’article 212-4 del llibre segon del Codi Civil de Catalunya: “l’internament en un establiment especialitzat requereix l’autorització judicial prèvia si la seva situació no li permet decidir per si mateixa, qualsevol que en sigui l’edat”.