Una trajectòria consolidada en l’àmbit social basada en el compromís, la proximitat i el respecte

L’Emma Nogués és referent de suport i compta amb una àmplia trajectòria dins l’àmbit social. Amb 35 anys, és graduada en Educació Social i té formació en Animació Sociocultural i Turística. Després d’una primera etapa com a monitora a la residència Comtals d’AMPANS, es va incorporar a la Fundació on ja porta una dècada desenvolupant la seva tasca.

Al llarg d’aquests anys, ha crescut professionalment dins l’organització, formant part d’un equip que defineix com a compromès i cohesionat, amb un objectiu compartit: millorar el benestar de les persones a qui donen suport. La seva mirada combina experiència, sensibilitat i un fort sentit de responsabilitat envers les persones.

Entrevista a l’Emma

Què et va portar a treballar en l’àmbit social i, en concret, a la Fundació?

Des de sempre m’ha agradat donar suport a les persones. Penso que és important que tots tinguem oportunitats per tenir una bona qualitat de vida, i no sempre les circumstàncies ho permeten. Per això, el suport d’una Fundació pot ser clau per a persones en situació d’exclusió social, apropant-los eines i recursos perquè puguin estar millor en el seu dia a dia.

Com descriuries la teva feina del dia a dia?

La meva feina és molt imprevisible, ja que en un mateix dia podem dur a terme tasques molt diverses i sovint hem d’estar preparades per gestionar imprevistos. No sempre la jornada es desenvolupa tal com la teníem planificada. El fet de treballar amb persones implica adaptar-se constantment i mantenir una actitud flexible, que a la vegada és el que fa especial la feina.

Quin és el repte més gran o l’aprenentatge principal que t’emportes de la teva experiència?

Un dels reptes més grans ha estat aprendre a trobar l’equilibri entre implicar-te emocionalment i mantenir una mirada professional. Treballar amb persones en situacions complexes requereix molta empatia, però també és important saber posar límits i entendre que el nostre paper és donar suport i acompanyar, no decidir per elles. Aquest aprenentatge m’ha ajudat a créixer com a professional i com a persona.

Què t’ha ensenyat treballar amb les persones a qui dones suport?

M’ha ensenyat que petits objectius poden ser molt importants en la vida d’una persona, i que acompanyar o donar suport és, moltes vegades, respectar el que l’altra persona vol, encara que puguis pensar que no és la millor opció per a ella.

Quins valors creus que defineixen millor la teva tasca o la de la Fundació?

Compromís, transparència, voluntat d’acompanyar, proximitat i flexibilitat.

Ens pots compartir una experiència o moment que t’hagi marcat especialment?

Per mi va ser molt emocionant poder fer l’apropament d’una persona atesa en procés terminal amb la seva mare, amb qui feia anys que no parlava. Vam aconseguir que es poguessin retrobar a l’hospital, i va ser un moment molt bonic i significatiu per a tothom.

Una frase que defineix la seva mirada

“Poder acompanyar les persones en el seu procés de vida no només és un aprenentatge per a elles, sinó també per a nosaltres com a professionals.”

Testimonis com el de l’Emma posen en valor la importància de l’experiència i la vocació en l’àmbit social. La seva trajectòria reflecteix com, a través del compromís, l’empatia i el respecte, es poden generar vincles significatius i contribuir de manera real al benestar de les persones. Una feina que transforma vides, també la de qui acompanya.