Intervenció social basada en l’escolta, el vincle i el respecte
L’Abril Vilaseca és psicòloga, amb un màster en Psicologia Forense i Criminal, i actualment està cursant el Màster en Psicologia General Sanitària. Des de fa dos anys treballa com a referent social a la Fundació, on acompanya persones en situació de vulnerabilitat oferint suport psicosocial des d’una mirada integral, respectuosa i centrada en la persona. Entén la intervenció social com un espai de vincle, escolta i construcció conjunta de processos de canvi, posant sempre la persona al centre de la seva pràctica professional.
Entrevista a l’Abril
Què et va portar a treballar en l’àmbit social i, en concret, a la Fundació?
El que em va portar a treballar en l’àmbit social va ser la necessitat d’entendre les realitats de les persones més enllà del diagnòstic o de la teoria, i poder intervenir tenint en compte el context social, emocional i relacional.
En concret, la Fundació em va oferir un espai on poder créixer professionalment, aprendre de la pràctica diària i treballar des d’un model d’acompanyament respectuós, proper i basat en la confiança. Em vaig sentir identificada amb la seva manera d’entendre la intervenció social, centrada en la persona i en els seus processos, i amb el treball en equip com a eina clau per oferir un suport de qualitat.
Com descriuries la teva feina del dia a dia?
El meu dia a dia és molt variat i dinàmic. Inclou l’acompanyament directe a les persones usuàries, l’escolta activa, la detecció de necessitats, el treball en equip amb altres professionals i la coordinació amb recursos externs i famílies. És una feina que requereix presència, flexibilitat i capacitat d’adaptació, però també molta empatia i capacitat de sostenir processos a mitjà i llarg termini.
Quin és el repte més gran o l’aprenentatge que t’emportes de la teva experiència?
El repte més gran per a mi és acompanyar aquelles situacions en què la persona no està preparada o no vol fer canvis en el seu dia a dia, tot i que des del meu punt de vista —i també des del de l’equip professional o la família— aquests canvis podrien ser molt beneficiosos. Aquesta experiència m’ha ajudat a entendre la importància de respectar els temps, les decisions i l’autonomia de cada persona, i a continuar oferint suport sense imposar, confiant en el procés i en el vincle.
Què t’ha ensenyat treballar amb les persones a qui dones suport?
Treballar amb les persones a qui dono suport m’ha ensenyat la importància de mirar més enllà de les etiquetes i d’entendre les històries vitals en tota la seva complexitat. Aquesta experiència m’ha fet prendre consciència que, sovint, les persones usuàries tenen una gran capacitat de resiliència, un aprenentatge que seria valuós que com a societat sabéssim reconèixer i integrar.
Quins valors creus que defineixen millor la teva tasca o la de la Fundació?
Diria que el respecte, el compromís, la responsabilitat i la mirada centrada en la persona són claus. A la Fundació es treballa des de la proximitat i l’acompanyament, fomentant l’autonomia i el protagonisme de les persones en els seus propis processos, i això també defineix molt la meva manera de treballar.
Quin és un moment més personal o anecdòtic que recordis de la teva experiència?
Quan una persona et dona les gràcies de tot cor, és just en aquell moment quan sents que són elles mateixes qui t’impulsen a seguir treballant plegats.
Frase destacada
Els petits canvis poden generar grans beneficis per a les persones.
Testimonis com el de l’Abril posen en valor la tasca diària dels equips de la Fundació i la importància d’un acompanyament basat en el vincle, l’escolta i el respecte pels processos de cada persona. Una feina sovint discreta, però essencial, que contribueix a generar oportunitats de canvi i a construir una societat més justa, inclusiva i centrada en les persones.