.

NOTÍCIES

.

Tutelar és protegir les persones més vulnerables

Les societats actuals s’han fet cada cop més complexes, talment com els models familiar, d’aquesta manera, han crescut intensament les figures de protecció tutelar, que protegeixen el benestar de persones vulnerables, així com els seus drets.

Sovint ens trobem davant de persones grans amb demències, sense família o amb familiars que no se’n poden cuidar. Per altra banda, persones amb discapacitat intel•lectual, en què es dóna el cas que els pares i les mares es van fent grans i pensen, qui se’n farà càrrec quan faltem? O bé persones amb malaltia mental amb poca xarxa que necessiten acompanyament i suport en diversos àmbits de la seva vida.

Per donar resposta a aquestes necessitant, ja fa més de 20 anys que van néixer les Fundacions Tutelars, com la Santa Maria de Comabella, impulsada per Ampans per donar suport a col·lectius vulnerables.

En primer lloc, sempre es genera un procediment judicial d’incapacitació, en què un jutge/ssa determina la capacitat de decidir de la persona, així com els suports que necessita. Així, es pot procurar un grau d’intervenció més alt amb una tutela parcial o total. Qualsevol mesura ha de tenir com a objectiu respectar al màxim les preferències i decisions de les persones tutelades, tal com ho marca la Conferència Internacional de Nacions Unides sobre el Drets de les Persones amb Discapacitat. Aquesta Convenció remarca que ha de vetllar pel seu benestar, però alhora permetre que les persones tutelades, segueixin sent protagonistes de les seves vides. Per tant, treballem per millorar la seva qualitat de vida, defensant els seus drets i assegurant el seu futur.
El suport a les persones tutelades poden ser molt diversos: acompanyament en l’àmbit de la salut, suport en el seu benestar físic o emocional o, bé, la bona gestió dels seus recursos econòmics. Les entitats tutelars estem subjectes a un estricte control judicial per garantir la bona gestió i la transparència en tots els àmbits, havent de donar comptes davant l’autoritat judicial, anualment. Cal aclarir, que el patrimoni i recursos econòmics que les persones tutelades tenen en el moment de la defunció, segueixen el seu curs en relació a les herències familiars i els hereus/ves legítims i, només en cas de donacions queden en mans de la Fundació.

Sovint, moltes persones vinculades a aquests col·lectius vulnerables, se’ls afegeix la problemàtica de tenir molt pocs recursos a la seva disposició, per tant, des de la Fundació treballem per proveir-los d’una vida el màxim de digne possible, i trobar els recursos residencials, laborals o de suport social més adequats que ofereix la xarxa pública o altres recursos d'AMPANS en àmbits residencials, suport a l’autonomia en la pròpia llar, o de serveis ocupacionals.

La Fundació Tutelar Comabella vol ser l’entitat tutelar de referència a les comarques centrals, especialment al Bages i Moianès i, al Berguedà en l’àmbit de gent gran i malaltia mental, és per això que ens posem al servei de les famílies i de la comunitat per assessorar i orientar en el procés d’incapacitació de persones vulnerables, alhora que col·laborem a planificar la seva vida i el seu futur, juntament amb les persones de referència. Només així aconseguirem crear un coixí prou sòlid per facilitar la vida de les persones que més ho necessiten.

Laura Vilagrà i Pons. Gerent de la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella

De visita a Sant Benet de Bages i la Fundació Alícia

Un grup de persones tutelades per la Fundació Santa Maria de Comabella han visitat Món Sant Benet, un projecte cultural, turístic i de lleure saludable de gran singularitat en el marc d’un programa finançat per la Diputació de Barcelona. Concretament, s’ha fet una visita interactiva al monestir romànic benedictí de Sant Benet de Bages del s. XII i, han gaudit del taller “Fem cuinetes” impartit per la Fundació Alicia. Al taller han pogut preparar receptes saludables, senzilles i a baix cost. Alhora, la gent de la tutelar han rebut una formació sobre la piràmide alimentària i consells útils per fer menjar saludable a la nostra cuina.

La valoració de l’activitat de lleure saludable ha estat molt positiva. De tal manera que la Fundació ja està preparant la següent sortida al Centre Especial de Treball la Fageda a la comarca de la Garrotxa, on faran un tast de formatges, visitaran el Centre Especial de Treball i gaudiran de la tardor a la Fageda d’en Jordà (Santa Pau).

"Un dia qualsevol a la tutelar", per Elisabet Pàrraga Sala

Durant la meva etapa de pràctiques com a estudiant de la UOC vaig anar a conèixer la feina que fa la Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella, una entitat sense ànim de lucre impulsada per AMPANS. Vaig conèixer alguns membres de l’ equip -gairebé totes dones-, i em va semblar molt interessant acompanyar-les durant un dia en la seva feina.

“La Tutelar”, que és el nom com l’han batejada internament, s’encarrega de gestionar les tuteles legals d’aquelles persones que, per raons de discapacitat intel·lectual o salut mental, tenen una incapacitat que no els permet obrar per si mateixes en termes legals. D’aquesta manera, la Tutelar exerceix de tutors legals d’aquestes persones, ja tinguin una incapacitat que comporti una tutela total sobre les seves gestions, o parcial quan només requereixen una funció de “curatela” en alguns àmbits de vida.

L’equip de la tutelar es reuneix per parlar de cada cas en particular i fer-ne un estudi de seguiment i avaluació contínua. Les persones tutelades tenen peculiaritats i necessitats diferents. Cada una de les referents gestiona de manera única i individualitzada l’atenció a cada persona, amb un contacte directe i individualitzat amb cada tutelat o tutelada.  Alhora, la Fundació Tutelar compta amb la col·laboració d’un programa concret que rep el nom de Programa d’Autonomia a la Pròpia Llar. L’Anna, educadora social, ajuda a les persones usuàries d’aquest programa de manera directe donant suport en les tasques domèstiques del dia a dia.

Trobo que fan una tasca fantàstica i apassionant per la forma com milloren la qualitat de vida i l’autonomia de cada persona; com l’ajuden i li donen suport, i amb quina estimació i afecte fan la seva feina. Segons m’expliquen, cada cas és diferent i l’actitud i les capacitats de la persona són factors importantíssims per gestionar la tutela i, per entendre-ho, m’han convidat a conèixer el cas de l’A., amb el seu permís.

L’A. CANVIA DE PIS

La J. és la referent tutelar de l’A. A la reunió de la setmana passada van comentar el seu cas i van posar en pràctica una sèrie de decisions que avui la J. li exposarà, i aprofitaran per anar a fer gestions a la companyia de telèfons i al banc.

Així doncs, acompanyo la J. a veure l’A. Quan arribem al portal, ens hem d’esperar una mica perquè ens obri i em comenta que de vegades les persones no se’n recorden o no són a casa quan els hi fan la visita. És una feina incerta, oberta a la improvisació perquè no saps mai quines tasques poden aparèixer de noves a gestionar; una visita al metge, una rentadora que s’espatlla...

Quan arribem al pis, l’A. ens convida a seure al menjador i ells dos entaulen una conversa per veure com es troba i saber si té alguna inquietud o tasca a gestionar. Sovint, les referents tutelars ajuden a fer la compra, però l’A. és autònom en aquest sentit i se sap  administrar.

L’A. fa poc que ha canviat de pis. Vivia a Navarcles i es trobava sol. Tenia el desig de viure a Manresa. La Fundació Tutelar Santa Maria de Comabella li va buscar una opció per millorar la seva situació. Li van proposar de compartir pis amb l’E., que també buscava amb qui compartir pis i tenir companyia. Tots dos hi van estar d’acord, i ara comparteixen pis a Manresa.

L’A. explica que encara està en fase de canvi, adaptant-se a la convivència i a viure en un pis al nucli urbà d’una ciutat. S’està personalitzant la seva habitació. S’hi ha posat un televisor i vol ensenyar-li a la J.; la J. la mira encantada i el felicita per la feina feta i per vetllar per fer-se un espai acollidor. És en aquests moments quan captes el vincle que estableixen i els sentiments de reconeixement i agraïment.

Mentre parlen, la J.pren nota de tot el què l’A. li fa saber, i anota que la setmana que ve l’A. necessitarà anar al podòleg. També comenten el pressupost, ja que cada persona disposa  de les seves partides en funció dels seus ingressos i vetllen per un control conjunt dels seus béns. A mig matí, la J. i l’A. van a fer les gestions que toquen. La primera és a la companyia telefònica per canviar internet de domicili i després al caixer, per treure els diners que l’A. necessita pel seu dia a dia..

Tot va molt bé. Passegem tots 3 pel carrer i l’A. m’explica que li agrada viure al centre de Manresa.

Ens acomiadem al seu portal. Ell ara vol pujar cap a casa per fer-se el llit i després anirà a comprar. La J. i jo tornem a la Tutelar i comentem la visita durant el viatge. La J. em fa saber que ara quan arribi haurà de registrar tot el què hem fet i com ha anat amb l’A., per així poder-ne fer un seguiment i veure la seva evolució. M’enduc la imatge d’un home entranyable, ple de bona fe i amb ganes de valer-se per ell mateix. De la jornada de la J., m’enduc el coneixement d’una feina que desconeixia, fascinant i enriquidora.  

Elisabet Pàrraga Sala
Estudiant de Comunicació de la UOC